Benicarló torna a ser, un any més, el centre d’una operació literària que afecta directament les llibreries i els lectors de les Terres de l’Ebre. L’editorial Onada Edicions presenta per a Sant Jordi una vintena de novetats d’autors ebrencs, amb obres que van de la ficció històrica a la poesia, passant per la recerca de camp i la memòria oral. Més de vint anys empenyent la literatura d’aquesta terra, i la proposta d’enguany és, si fa no fa, una de les més completes.

No és un catàleg de farciment. Darrere de cada títol hi ha una decisió editorial, i darrere de cada autor hi ha algú que viu o ha viscut allò que explica. Això, en un mercat literari dominat per Barcelona i Madrid, segueix sent un fet notable.

El bisbe que ho complica tot

La novetat que probablement generarà més debat és «Veschi. La tercera manera», de Bernat Navarro, la segona part d’una trilogia sobre bisbes de Tortosa que posa en qüestió la versió oficial del Corpus de Sang. No és poc. El Corpus de Sang del 1640 és un dels episodis fundacionals del relat català modern, i que algú des de Tortosa decideixi rascar la capa oficial té tota la lògica del món, perquè la història d’aquesta terra sovint ha quedat sepultada per altres relats més còmodes. Navarro ja va deixar la porta oberta amb el primer volum, i ara arriba la continuació. Els qui l’han llegit saben que no decebrà.

És el tipus de literatura que fa pensar i que molesta una mica, en el bon sentit. Exactament el que hauria de fer la ficció històrica.

El riu que ja no es navega però que algú va conèixer

Irene López presenta «Nascuts al riu Ebre», un treball sobre la història de la navegació fluvial que combina recerca en arxius amb les vivències dels últims llaguters. Quan un llaüt desapareix, desapareix amb ell tot un vocabulari, una manera de llegir el corrent, una forma de vida que no es pot recuperar amb cap aplicació mòbil. López ha fet la feina de recuperar-ho abans que s’apaguin les últimes veus que ho recorden.

Per als qui viuen a la vora del riu o en coneixen la història familiar, aquest llibre no és un objecte decoratiu per a la tauleta. És un document.

Dues novel·les, dues maneres d’explicar la resistència femenina

Marta Tena i Carme Abril arriben a Sant Jordi amb les seves primeres novel·les, i les dues coincideixen, des d’angles molt diferents, en el mateix territori temàtic. Tena presenta «Somnis de sal i de cendra», una novel·la amb dues línies narratives paral·leles que connecten dones de temps i llocs distints que intenten sobreviure en societats que no les posen fàcil. La estructura dual no és un recurs d’efecte, sinó la manera més honesta d’explicar que certes dinàmiques no caduquen.

Abril, per la seva banda, s’endinsa en el món anarquista dels anys 30 i en l’amor lliure amb «L’amor és (im)possible». Primera novel·la, tema exigent, context històric complex. Que algú decideixi debutar amb això diu molt de les ganes d’explicar coses de veritat. Les Terres de l’Ebre dels anys 30 van ser un laboratori social d’una intensitat que encara espera més novel·les.

Talent que necessita lectors

El director científic de l’editorial ha reconegut que la producció literària ebrenca és sòlida, però que el talent sol no és suficient. Sense lectors locals que comprin i recomanin, cap editorial de proximitat pot sostenir una aposta com aquesta. No és una queixa, és un diagnòstic. I és una crida que cada Sant Jordi es repeteix sense que sempre trobi resposta.

Una vintena de novetats en un sol Sant Jordi és una xifra respectable per a qualsevol editorial, i més per a una que opera des d’un territori com el nostre. La pregunta, com sempre, és quants d’aquests llibres acabaran en mans de gent d’aquí. La resposta depèn, en bona part, de qui llegeixi aquest article.