El proper diumenge 26 d’abril, Ascó es convertirà en l’epicentre coral de Catalunya. El municipi de la Ribera d’Ebre acollirà la 16a edició del Lleida Canta, considerat l’aplec coral més multitudinari del calendari català, amb més d’un miler de cantaires procedents de 39 corals de 19 comarques. No és poca cosa per a un poble que no arriba als mil habitants.

L’edició d’enguany porta per lema «Lleida Canta per la Pau», i no és una tria casual. La jornada coincideix amb el 90è aniversari de l’inici de la Guerra Civil, i el territori on es mourà tota aquesta gent és precisament el que va viure de primera mà la batalla de l’Ebre. Aquí la memòria no és retòrica. És geografia.

Cançons entre ruïnes i trinxeres

Abans del gran cant comú, els participants podran fer rutes guiades per espais que molts ebrencs coneixen de tota la vida però que aquest dia sonaran diferent. El Poble Vell de Corbera d’Ebre i el Memorial de les Camposines seran escenaris d’interpretacions corals, una combinació que fa pensar. Mil veus cantant on vuitanta anys enrere tot era silenci forçat i mort.

No és un acte folklòric. És una aposta conscient per connectar el present amb una ferida que encara no s’ha tancat del tot. Que sigui la música el fil conductor diu molt de la sensibilitat amb què s’ha dissenyat aquesta edició. I que es faci aquí, a casa nostra, és un reconeixement que va més enllà del protocol.

Pau Casals, el referent que torna a sonar

L’edició 2026 té un referent simbòlic potent. Pau Casals, que hauria complert 150 anys, centra bona part de la càrrega commemorativa de la jornada. El músic de Vendrell que va triar l’exili abans que la complicitat amb la dictadura és avui un símbol que encaixa perfectament amb el missatge de l’aplec. Música i dignitat. No s’hi pot afegir gaire cosa més.

La figura de Casals reforça el lema de pau sense que soni buit. Li dona cos. I en un context europeu on la paraula pau ha recuperat una urgència que molts pensaven superada, la tria té una lectura que va molt més enllà de la commemoració musical.

Un dinar popular i molta gent al carrer

La part festiva de la jornada se centrarà al parc Joan XXIII d’Ascó, on tindrà lloc el gran cant comú. Després, dinar popular i activitats de cultura tradicional. El tipus d’esdeveniment que omple pobles, fa treballar el comerç local i deixa una petjada real en la vida del municipi durant dies.

L’organització recau en la Coral Maristes Montserrat, l’Ajuntament d’Ascó, l’Orfeó d’Ascó i la Federació Catalana d’Entitats Corals. Una aliança entre el teixit associatiu local i les estructures del moviment coral català que explica per què aquest aplec, edició rere edició, creix en participants i abast territorial. Ascó no ha estat triada a l’atzar. Ha treballat per ser-hi.

Quan el territori parla per si sol

Hi ha esdeveniments que venen a un lloc i n’hi ha que pertanyen a un lloc. Aquest és dels segons. Les Terres de l’Ebre tenen una relació amb la Guerra Civil que cap altre territori de Catalunya pot reclamar de la mateixa manera. La batalla de l’Ebre va ser aquí. Les camposines, els ponts, els pobles destruïts. Tot plegat forma part d’un paisatge que els veïns trepitgen cada dia sense gairebé pensar-hi.

Que tot un aplec coral decideixi posar aquesta memòria al centre, amb música i convivència com a eines, és una manera de dir que el territori importa. I que els qui hi viuen, també.