El rellotge corre i Unió de Pagesos ha dit prou. El sindicat agrari ha exigit al Departament d’Agricultura que ampliï el termini del procés d’informació pública dels ajuts destinats als agricultors afectats per la Dana Alice, un termini que tancava el dimecres 15 d’abril. Al Montsià i al Baix Ebre, on els aiguats de l’octubre passat van deixar camps d’oliveres, cítrics i horta en un estat devastador, molts pagesos segueixen sense tenir clar si cobraran o no un sol euro.
La urgència no és retòrica. El sindicat ha detectat mancances significatives en la delimitació de les finques afectades, cosa que podria deixar fora dels ajuts agricultors que sí van patir danys reals però que no han estat inclosos en la cartografia oficial. Dit d’una altra manera, si el teu camp va quedar afectat però no apareix al mapa, ets invisible per a l’administració. I sense més temps per revisar, molts errors podrien quedar-se tal com estan.
Una delimitació amb forats
El problema de fons és tècnic però les conseqüències són molt concretes. Les zones afectades s’han delimitat a partir de criteris que, segons Unió de Pagesos, no reflecteixen prou bé la realitat sobre el terreny. Hi ha finques que van quedar anegades, amb collites perdudes i infraestructures malmeses, que simplement no surten al llistat oficial. I si no surtes al llistat, no existeixes a l’hora de repartir els ajuts.
El Departament d’Agricultura es va mostrar disposat a revisar «possibles descuits», però el sindicat no ho veu suficient sense una ampliació real del termini. Una revisió feta amb presses és una revisió a mitges. Els pagesos que han de revisar documentació, localitzar errors i presentar al·legacions necessiten temps, no promeses de bona voluntat fetes en dies comptats.
L’assegurança no pot ser una penalització
Hi ha un altre element que ha encès el debat. Unió de Pagesos considera injust que tenir o no tenir assegurança agrària influeixi negativament en l’accés als ajuts. Qui té assegurança ja ha pagat per protegir-se. Aplicar una doble penalització a qui va fer les coses bé és, com a mínim, una contradicció difícil de defensar.
El sindicat demana que no es penalitzi la pagesia per tenir o no assegurança en els criteris d’accés a les ajudes, qualificant-ho d’«injust». En un sector on els marges ja són estrets i les catàstrofes naturals cada cop més freqüents, la política agrària hauria d’incentivar la previsió, no castigar-la. Que calgui recordar-ho és revelador.
Mesos després, la incertesa continua
La Dana va colpejar l’octubre passat. Ja han passat mesos i molts agricultors del Baix Ebre i el Montsià segueixen sense saber amb certesa quins ajuts rebran ni quan. Els camps es poden tornar a sembrar, però les pèrdues econòmiques no desapareixen soles. I cada setmana que passa sense resolució és una setmana més de pressió financera per a famílies que viuen de la terra.
El temps és un factor crític, i no ampliar el termini significa tancar la porta a correccions que podrien ser decisives per a centenars d’explotacions. L’administració té ara l’oportunitat de demostrar que vol fer les coses bé de debò, no només sobre el paper. La resposta al sindicat marcarà si l’ajut arriba als qui el necessiten o si, un cop més, queda a mig camí.
