A Tortosa, hi ha polèmica oberta sobre uns treballs d’asfaltatge que, segons Junts per Tortosa, van acabar exactament on calia per beneficiar l’alcaldessa Mar Lleixà. El camí de la Costa del Cèlio, un vial rural com n’hi ha tants al terme municipal, ha passat a ser el centre d’una disputa que combina sospites polítiques, transparència administrativa i la vella pregunta de sempre: qui decideix on arriben les millores i per quins motius.

La qüestió no és menor. Els treballs d’arranjament al camí del Cèlio es van aturar al voltant dels 150 metres, just on es troba la propietat de l’alcaldessa. Una coincidència que Junts per Tortosa no s’ha cregut i que ha motivat una sol·licitud formal d’accés a la informació pública per obtenir els expedients complets i els informes tècnics que justifiquen per què es va actuar només en aquella secció.

Un contracte de 35.000 euros repartit en quatre camins

L’Ajuntament de Tortosa defensa que no hi ha cap irregularitat. Segons fonts municipals, les obres formen part d’un contracte menor d’uns 35.000 euros que afecta quatre camins amb danys estructurals: el de la Costa del Cèlio, les Codines de Coleto, Sant Jordi i la Travessera. La intervenció responia a criteris tècnics, diuen, motivats pel desgast mecànic i les inclemències climàtiques, i s’executarà en fases fins completar el recorregut total de cada vial.

El detall que l’Ajuntament posa sobre la taula és aquest: la propietat de l’alcaldessa no és al camí del Cèlio, sinó al camí de la Travessera, on s’hi van invertir 4.400 euros, una fracció petita del total. Si la lògica de la denúncia fos la d’afavorir directament la regidora, argumenten des del govern municipal, el gruix de la inversió hauria anat a parar a un altre lloc. L’actuació, insisteixen, va tenir un abast col·lectiu amb repercussions a múltiples finques.

Roigé exigeix documentació i el rellotge corre

La portaveu de Junts per Tortosa, Meritxell Roigé, no es dona per satisfeta amb les explicacions verbals. La formació ha registrat la sol·licitud d’accés a la informació pública i l’equip de govern té deu dies hàbils per lliurar la documentació requerida. Si l’Ajuntament no compleix els terminis, Junts pot acudir a la Comissió per la Garantia d’Accés a la Informació Pública. En política local, els detalls compten, i una obra inacabada en un camí rural pot tenir més recorregut mediàtic del que semblava en un principi.

La pregunta que queda a l’aire és simple però incòmoda: si els criteris eren tècnics i col·lectius, per què el tram asfaltat s’acaba precisament on s’acaba? Roigé qüestiona que una justificació tècnica pugui explicar una intervenció parcial que, visualment i geogràficament, coincideix amb l’accés a la finca de qui governa la ciutat. No acusa directament, però tampoc deixa passar l’oportunitat d’apuntar la contradicció.

Camins rurals, política local i transparència

Per als veïns que utilitzen aquests camins cada dia, la polèmica té una dimensió molt concreta. Un vial mal asfaltat o asfaltat a mitges no és un debat abstracte: és fang a l’hivern, clots a la tardor i pols a l’estiu. Que els treballs es facin per fases és una pràctica habitual, però l’ordre de les fases és precisament on sovint s’amaga la política real.

L’Ajuntament diu que s’acabarà tot el recorregut. Junts vol veure els papers que ho demostrin. I mentrestant, el camí de la Costa del Cèlio ha deixat de ser un simple vial rural per convertir-se en un petit termòmetre de com es gestiona la confiança entre el govern municipal i l’oposició a Tortosa.