A la Ribera d’Ebre, la paciència s’ha acabat. O almenys, això és el que volen deixar clar els col·lectius socials, sindicals i ecologistes que aquest 30 d’abril presentaran oficialment una nova plataforma ciutadana per oposar-se al projecte de gigafactoria d’intel·ligència artificial que amenaça d’aterrar al territori. La cita és al Casal de Miravet, a les 19:00 hores, i la tria del lloc no és casual: un poble petit, a la vora de l’Ebre, que resumeix molt bé el que es vol protegir.

La presentació comptarà amb tres veus de pes. Sergi Saladié, geògraf de la URV i coneixedor de primera mà de l’impacte dels macroprojectes energètics al territori. Joan Carles López, expert en geobiologia. I Ramon López de Màntaras, científic reconegut internacionalment i pioner en el camp de la intel·ligència artificial. No és un col·lectiu de gent que no sap de què parla, i això és rellevant.

Més que una gigafactoria

Els impulsors de la plataforma deixen clar que no volen limitar el debat a un sol projecte. La gigafactoria d’IA és la gota que ha fet vessar el got, però el got porta anys omplint-se. Parcs eòlics, instal·lacions fotovoltaiques, la MAT i el PLATER conformen un mapa d’intervencions que, sumades, dibuixen un territori que molts veïns senten que s’està transformant sense que ningú els hagi demanat permís.

La plataforma parla d’una “acumulació d’agressions al paisatge i al medi natural” sense retorn clar per a la població local. I aquí hi ha el moll de l’os de la qüestió. Perquè una cosa és acceptar un cert impacte ambiental si hi ha una contrapartida real per als que hi viuen, i una altra molt diferent és assumir tots els costos mentre els beneficis marxen cap a altres llocs. Quants llocs de treball locals genera, realment, una infraestructura d’aquest tipus? Quants joves del Baix Ebre o la Ribera podran treballar-hi? Preguntes que, de moment, ningú no ha respost amb dades concretes.

Organitzar-se per no quedar-se sols

Més enllà de la presentació pública, la plataforma vol establir línies de treball concretes per als propers mesos. Mobilitzar la ciutadania és l’objectiu immediat, però la intenció és construir una estructura que permeti sostenir l’oposició en el temps, perquè les batalles contra els macroprojectes rarament es guanyen en una sola nit.

El que es construeix a Miravet el 30 d’abril no és només una protesta, és un intent d’articular una resposta organitzada i informada. I en un territori on les institucions locals no sempre han actuat amb la contundència que els veïns esperaven davant d’aquestes iniciatives, que la societat civil es doti d’eines pròpies té un valor que va més enllà de la gigafactoria en concret.

El territori no és un solar buit

Hi ha una narrativa que s’ha repetit massa vegades i que a les Terres de l’Ebre comença a fer molta gràcia, i no precisament la bona. La idea que aquests territoris “necessiten” inversió externa de gran escala per sobreviure, com si sense plaques solars o centres de dades tot s’enfonsés. La realitat és que hi ha una economia, un paisatge, una identitat i una gent que no surten als fullets de les empreses promotores però que existeixen.

La plataforma que neix a Miravet parteix exactament d’aquesta premissa. Que el territori no és un solar buit esperant ser omplert, sinó un lloc amb una lògica pròpia que mereix ser respectada. Si el projecte de gigafactoria és tan bo com diuen els seus promotors, hauran de ser capaços d’explicar-ho davant de veïns ben informats. I per ara, sembla que ningú no té pressa per fer-ho.