Divendres 21 d’abril, Alcanar serà un dels epicentres d’una jornada que combina esport, festa i reivindicació lingüística. A les 12.30 h, la plaça Major acollirà l’arribada del Correllengua Agermanat, un acte que any rere any recorre territoris de parla catalana i que aquest cop posa el focus en un dels municipis més meridionals de Catalunya. No és una cursa qualsevol, ni un acte folklòric. És una d’aquelles trobades que o t’impliques o te la perds.
La convocatòria és oberta a tothom: veïns d’Alcanar, les Cases, Alcanar Platja i municipis dels voltants. L’organització demana participació real, no assistència passiva. I això, en un territori on la llengua pròpia sovint queda en un segon pla en la vida pública, no és un detall menor.
Un manifest i mots que ja gairebé no sentim
La doctora en Filologia Catalana Amanda Ulldemolins Subirats serà l’encarregada de llegir el manifest de la jornada. Una veu acadèmica, sí, però en un context de carrer, de plaça oberta, que és exactament on haurien de sonar aquest tipus de paraules. La filologia no és cosa d’universitats tancades; és, o hauria de ser, cosa de tots.
Però el que potser resulta més interessant del programa és l’aposta pel dialecte local. Hi haurà una exposició de mots propis del parlar d’Alcanar i una lectura de textos amb vocabulari autòcton, en un exercici que va molt més enllà del pintoresquisme. Perquè una llengua no és només la normativa que s’ensenya a l’escola, sinó també allò que es diu al mercat, a la llotja o entre veïns. Recuperar i exhibir aquests mots és un acte de memòria col·lectiva que, a la pràctica, té més impacte que qualsevol campanya institucional.
Intergeneracional i sense excuses
El programa ha estat pensat per no deixar ningú fora. Hi ha espai per a les escoles i també per a les associacions de gent gran, en una trobada que vol unir generacions al voltant d’una llengua compartida. Quan les àvies i els nens coincideixen en un mateix acte lingüístic, passa alguna cosa que cap llibre de text pot replicar. Potser és això el que fa que iniciatives com aquesta tinguin un ressò que va més enllà del dia en qüestió.
La jornada, a més, no és només un acte estàtic de plaça. Inclou la possibilitat de participar en bicicleta des d’Amposta fins a Alcanar, o en cursa des d’Alcanar fins a Vinaròs, creuant la frontera administrativa amb el País Valencià amb tota la naturalitat que ho fa la llengua. Les inscripcions estan obertes al web correllenguaagermanat.cat. Si espereu a última hora, ja sabeu com acaba.
Una cita que connecta el territori
El Correllengua Agermanat té la virtut de recordar-nos que la llengua catalana no s’acaba a cap frontera provincial ni autonòmica. Que Alcanar i Vinaròs comparteixen molt més del que sovint la política deixa veure. I que un acte com aquest, fet de cames, veus i voluntats, pot ser més efectiu que moltes declaracions institucionals.
La plaça Major d’Alcanar serà, el 21 d’abril a les 12.30 h, un lloc on val la pena ser. La pregunta no és si la llengua necessita actes com aquest. La pregunta és quants veïns decidirem que la cosa va amb nosaltres.
