Seixanta anys. Aquest estiu el monument franquista del riu Ebre a Tortosa commemora sis dècades plantat enmig de l’aigua, i la ironia és que potser sigui el seu últim aniversari. El ple municipal ha aprovat una moció de la CUP per instar la Generalitat a desencallar definitivament el procés de retirada, una batalla administrativa i judicial que ja dura anys i que ha deixat els tortosins acostumats a escoltar promeses que no acaben de concretar-se.

Què demana la moció i per què ara

La CUP reclama que la Generalitat sol·liciti al jutjat la resolució del procediment pendent i l’aixecament de les mesures cautelars que van paralitzar les obres. Però no s’atura aquí. La moció també exigeix que s’activin els passos administratius concrets: redacció del projecte tècnic, dotació pressupostària, licitació i calendari d’execució. Dit d’una altra manera, que es passi de les declaracions als números i als terminis. L’alcaldessa Mar Lleixa, republicana, ja ha traslladat la necessitat al Departament de Justícia perquè formuli una petició d’impuls processal. Poc moviment visible, però almenys hi ha moviment.

Junts per Tortosa s’ha abstingut, qualificant la moció de pura “gesticulació”. No els falta un punt de raó en el diagnòstic: el monument continua al mig del riu malgrat anys de promeses. On difereixen és en la solució, perquè abstenir-se tampoc avança res. La crítica és legítima, però l’abstenció com a resposta té poc recorregut polític.

La situació judicial, més propera al final del que sembla

El panorament legal ha canviat de manera significativa. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el Tribunal Suprem han avalat la descatalogació del monument, eliminant la protecció que tenia al planejament urbanístic municipal. Ara només resta que el Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Tarragona dicti sentència definitiva sobre la llicència d’obres de retirada. És l’últim escull formal i, sobre el paper, hauria de ser superable. El problema és que els jutjats no funcionen per voluntat política sinó per procediment, i aquí és on l’impuls de la Generalitat pot marcar la diferència real.

La Llei estatal de Memòria Democràtica del 2022 obliga a retirar símbols franquistes de l’espai públic. Hi ha una excepció per raons artístiques o arquitectòniques, però és difícil que un monument commemoratiu de la victòria franquista inaugurat per Franco el 1966 passi per aquest filtre. Queda pendent, però, la publicació del catàleg estatal de símbols franquistes, que l’Estat espanyol encara no ha fet pública i que podria ser determinant per tancar debats.

La memòria, entre la pedagogia i la controvèrsia

Un dels elements més interessants de la moció és la proposta de crear un espai de memòria democràtica vinculat a la Batalla de l’Ebre que podria incorporar elements del monument amb finalitats pedagògiques. No es tractaria de fer desaparèixer la història sinó de recontextualitzar-la, cosa molt diferent. És una idea que cal seguir de prop, perquè podria convertir un símbol de divisió en un recurs educatiu sobre un dels episodis més durs de la Guerra Civil en aquesta comarca.

Els defensors del monument, agrupats entorn de COREMBE i Tortosins pel Monument, no es donaran per vençuts i buscaran noves vies judicials. Apel·len a la consulta ciutadana de 2016, on el 68% dels participants van votar a favor de mantenir-lo. Aquella xifra pesa, però una consulta no vinculant de fa nou anys no pot bloquejar per sempre l’aplicació de la llei. El temps i la judicatura semblen anar en una sola direcció. Ara falta que l’administració hi vagi al mateix ritme.