L’IBI a Tortosa continua sent un maldecap per a moltes famílies. Tres anys després que el govern municipal aprovés una pujada que la oposició va qualificar d’històrica i desmesurada, les ajudes pensades per compensar aquest increment arriben amb errors i limitacions que Junts per Tortosa ha hagut de corregir per la via de les al·legacions.

La portaveu del grup, Meritxell Roigé, ha aconseguit que es modifiquin alguns punts de les bases aprovades, però deixa clar que el fons del problema segueix sense resoldre’s. La pujada suposa entre 95 i 130 euros anuals per habitatge, una xifra que potser no sembla gran cosa sobre el paper però que pesa molt a final de mes per a les economies més justes.

Errors que no haurien d’existir

Un dels canvis aconseguits és la supressió d’un requisit que deixava fora de l’ajut les persones que no estaven al corrent de les obligacions tributàries. És a dir, precisament aquells que més necessiten un suport econòmic quedaven exclosos per una condició que, sobre el paper, sonava a norma de sentit comú però que en la pràctica colpejava les famílies més vulnerables. Sembla contradictori, i ho és.

Junts per Tortosa també va detectar un error que limitava l’ajut als tortosins que tenien altres propietats al municipi, però no als que en tenien en altres municipis. Un criteri tan arbitrari com difícil de justificar, que ja ha estat corregit. Que una cosa així arribi a ser aprovada sense debat previ diu molt de les presses amb què el govern va tirar endavant aquestes bases.

Aprovat d’urgència, sense escoltar ningú

I és que el govern municipal va aprovar les bases de l’ajut d’urgència, sense obrir cap debat previ ni tenir en compte les propostes que Junts per Tortosa havia posat sobre la taula. Una manera de fer que, amb el resultat a la mà, no va sortir gaire bé.

El grup havia proposat ampliar de 2 a 5 anys el requisit de residència per accedir a l’ajut, i elevar de 25.000 a 30.000 euros el valor cadastral màxim dels immobles beneficiaris. Dues mesures pensades per arribar a més gent real, a més veïns que paguen l’IBI cada any i que noten la pujada. El govern les va desestimar. La urgència, en política local, sovint és l’excusa per evitar el debat que incòmode.

Pegats sobre una pujada que no es reverteix

Roigé no amaga la valoració de fons. Les correccions aconseguides són positives, però les ajudes no resolen el problema real. La pujada de l’IBI aprovada fa tres anys segueix al rebut de cada tortosí, i cap ajut parcial canvia aquest fet. Els veïns que reben l’ajut obtenen un alleujament, però la majoria continua assumint un increment que l’oposició considera injustificat.

El que queda en evidència és que unes bases aprovades sense contrast poden tenir forats importants, i que l’oposició, quan fa la feina, pot corregir errors que el govern no va voler veure. Ara bé, que Tortosa tingui un ajut per compensar la seva pròpia pujada de l’IBI és, per si sol, una situació que convida a reflexionar sobre com es gestionen les finances municipals i a qui es fa pagar la factura.