Les abelles de les Terres de l’Ebre tenen un problema seriós, i no és nou. La vespa asiàtica, la Vespa velutina, porta anys expandint-se per Catalunya i devorant colònies senceres. Ara, amb les primeres reines de la temporada ja creant nous nius, la Generalitat ha activat un pla de xoc coordinat entre tres departaments. La pregunta que es fan molts apicultors de la zona és evident: per què tan tard?

Mil unitats d’atractiu i paranys per tot el territori

El Departament de Territori ha distribuït 500 unitats de líquid atraient entre el sector apícola, amb l’objectiu de capturar vespes durant els mesos de febrer a abril, quan la plaga és especialment activa. A més, el Cos d’Agents Rurals s’encarregarà de distribuir paranys i de vetllar per la seva correcta col·locació i manteniment al llarg de les campanyes de primavera i tardor. El Departament d’Agricultura, per la seva banda, finançarà 500 unitats addicionals de líquid atraient per potenciar el trampeig preventiu de reines. En total, doncs, mil unitats repartides pel territori. Sobre el paper, sembla una resposta contundent.

La coordinació entre Interior, Territori i Agricultura és, en si mateixa, una novetat. Durant anys, el sector va reclamar precisament això: que els departaments parlessin entre ells. Que els Agents Rurals tinguessin un paper actiu sobre el terreny. Ara ho fan. Però el timing, diuen els professionals, continua sent el gran problema.

El sector apícola avisa: els nius ja estan en marxa

No és que els apicultors no agraeixen les mesures. És que les primeres reines de vespa velutina ja han començat a fundar colònies noves. Quan una reina estableix un niu i la colònia creix, contenir la plaga es torna exponencialment més difícil. El trampeig preventiu de reines és efectiu just en el moment anterior a aquest punt, no després. Arribar quan el procés ja ha arrencat és, com a mínim, jugar amb desavantatge.

Els productors no es queden amb les queixes genèriques. Reclamen més recursos, sí, però també formació específica per identificar nius, col·locar trampes de manera eficient i actuar amb criteris tècnics. Un parell de centenars de paranys repartits sense acompanyament formatiu poden tenir un impacte molt limitat en zones on la pressió de la vespa és alta. I a les comarques de l’Ebre, on l’apicultura és una activitat amb pes real, això es nota a la butxaca.

El gasoil agrícola, la reivindicació que no desapareix

Hi ha una demanda que el sector porta anys repetint i que ara torna a primera línia. Els apicultors volen accedir al gasoil agrícola bonificat, una ajuda de la qual gaudeixen pràcticament totes les activitats agràries a Catalunya excepte, precisament, l’apicultura. La transhumància, el desplaçament de ruscs entre zones de floració, i les tasques de trampeig impliquen un ús intensiu de vehicles i, per tant, un cost de combustible que cap altra activitat agrària ha d’assumir sense bonificació. No és un detall menor. És una discriminació que, en un context d’inflació i d’increment de costos, pot decidir si un apicultor continua o plega.

El Govern ha presentat el Pla d’acció de la mel a Catalunya 2025 i 2028, que inclou línies d’ajut per compensar la mortalitat de colònies causada per la velutina, la varroa i altres amenaces. També preveu promocionar la mel catalana a fires i impulsar una marca de qualitat en la restauració col·lectiva. Són gestos importants, però el sector els llegeix com a complement, no com a substitut de les mesures urgents que necessita ara mateix. Perquè la vespa asiàtica no espera plans quadriennals. Opera, i molt bé, temporada rere temporada.

Més que mel: biodiversitat i salut pública en joc

Reduir la vespa velutina a un problema econòmic dels apicultors seria un error de perspectiva. Sense abelles, la pol·linització de cultius i espais naturals de tot el territori s’en ressent de manera directa. Fruiters, hortalisses, flora silvestre del Delta i de Lo Port, tot l’ecosistema n’acusa les conseqüències. A això s’hi afegeix el risc per a la salut pública que representa una espècie invasora amb capacitat de picar de manera agressiva quan se sent amenaçada.

La mesura aprovada és un pas. Potser un pas necessari, però clarament insuficient si no va acompanyat de recursos estables, formació real i, d’una vegada, del reconeixement que l’apicultura és agricultura. Amb tots els drets que això comporta.