El projecte del Tren-Tram porta massa temps dormint en un calaix. Ara, la plataforma Trens Dignes ha decidit sacsejar la taula i demana als ajuntaments de les Terres de l’Ebre que presentin mocions als seus plens municipals per reactivar una iniciativa que, sobre el paper, podria canviar la mobilitat de milers de persones entre Roquetes i Alcanar.

Un projecte de 41 quilòmetres que ja tenia estudis fets

No estem parlant d’una idea llançada a l’aire. Fa tres anys, el Departament de Territori i Ferrocarrils de la Generalitat van encarregar els estudis del projecte, que van ser treballats per l’enginyer ampostí Martí Soriano. És a dir, hi ha feina feta. La línia conectaria Roquetes, Tortosa, Campredó, l’Aldea, Amposta, la Ràpita i Alcanar amb una freqüència inferior a 15 minuts i una longitud total de 41 km. Quinze minuts de freqüència no és un luxe: és el que hauria de ser el transport públic en qualsevol territori que es vulgui prendre seriosament.

Trens Dignes assegura que seria el projecte de transport més econòmic i ràpid d’implementar a la zona. I aquí és on la cosa es torna interessant, perquè si els estudis existeixen i el cost seria assumible, la pregunta que queda a l’aire és evident: per què continua aturat? La resposta, com tantes vegades, sembla que s’amaga als passadissos de l’administració.

L’Aldea, el nus que ningú ha volgut desfer

Un dels punts que Trens Dignes posa sobre la taula amb més contundència és la situació de l’Aldea. Qui hagi intentat fer un transbord allà sap perfectament de què parlem. L’estació de tren i el baixador de bus estan separats per gairebé un quilòmetre, una distància absurda per a qualsevol que viatgi amb maletes, nens o simplement no vulgui perdre la connexió. La plataforma reclama la construcció d’una estació intermodal que unifiqui els dos punts. No és una demanda revolucionària: és sentit comú.

Que aquest problema porti anys sense resoldre’s diu molt sobre com s’ha gestionat la mobilitat al territori. Un kilòmetre a peu entre andanes pot semblar un detall menor des de Barcelona, però per a qui agafa el tren cada dia per treballar, és una molèstia real que acaba empenyent la gent cap al cotxe.

Una bona notícia enmig del panorama habitual

No tot són queixes. Trens Dignes ha valorat positivament l’avanç de l’horari del tren Avant, que ara permet arribar a Barcelona abans de les 8 del matí. És un canvi petit però significatiu per als professionals que necessiten ser a la capital a primera hora. Reconèixer el que es fa bé és tan necessari com denunciar el que falla. La plataforma ho fa, i és just dir-ho.

Però una millora puntual no tapa el problema de fons. El Tren-Tram no és una frivolitat: és la resposta lògica a un territori allargassat al llarg del riu i la costa que necessita cosir els seus municipis amb transport públic real, no amb promeses que es renoven cada mandat sense que mai acabi d’arribar res.

La pilota, als ajuntaments

Ara Trens Dignes mira cap als consistoris. La proposta de portar mocions als plens és una estratègia clàssica però efectiva per generar pressió política des de baix. Si els alcaldes i regidors de la zona voten a favor del Tren-Tram als seus plens, l’administració catalana tindrà menys arguments per seguir ignorant el projecte.

Si el transport públic ebrenc vol deixar de ser una assignatura pendent generacional, algú ha de moure fitxa. La plataforma ja ha dit el que vol. Ara toca veure si els ajuntaments estan disposats a fer alguna cosa més que aplaudir la idea des de la graderia.