Als pobles del Baix Ebre i el Montsià ho saben bé: competir amb productes de fora de la Unió Europea que no passen pels mateixos controls fitosanitaris és una batalla desigual. Per això, quan arriben dades que indiquen que les inspeccions en frontera s’estan reforçant de debò, la notícia no és menor. Els controls físics en frontera sobre productes agroalimentaris de fora de la UE han crescut un 7,5% en només un any, fruit d’una reorganització dels serveis d’inspecció posada en marxa a finals de 2024.

Les xifres, provinents del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, detallen increments notables en àmbits concrets. Els controls sobre productes fitosanitaris han pujat un 50%, i les inspeccions físiques que inclouen anàlisis de laboratori han augmentat fins al 80%. Parlem de proves per detectar pesticides, virus, micotoxines i metalls pesants. És a dir, el tipus de substàncies que aquí estan prohibides o estrictament regulades, però que en altres mercats circulen amb molta més llibertat.

El PSC ebrenc: més controls, competència més justa

El PSC de Terres de l’Ebre ha sortit a valorar aquestes dades amb satisfacció. Manel de la Vega, senador i primer secretari del PSC de l’Ebre, ho ha resumit d’una manera directa: si els productors locals han de complir unes normes molt exigents, els productes que arriben de fora també ho han de fer. Res de nou com a principi, però durant anys la seva aplicació pràctica ha estat, si més no, irregular.

De la Vega subratlla que aquestes mesures no van només de protecció arancelària o de mercat, sinó de confiança. Els consumidors d’aquí, quan compren arròs del Delta, cítrics del Montsià o olives de la Terra Alta, saben que darrere hi ha uns estàndards clars. La pregunta és si el producte que arriba de l’Argentina o el Brasil ofereix les mateixes garanties. Ara, amb més inspeccions i anàlisis, la resposta hauria de ser més fàcil de comprovar.

Mercosur i la por del camp: controls com a garantia

El debat sobre l’acord comercial amb el Mercosur ha posat el sector agrari europeu en alerta màxima durant mesos. Les Terres de l’Ebre no han estat alienes a aquesta preocupació. L’arròs, els cítrics, la fruita dolça… tots podrien rebre l’impacte d’una entrada massiva de productes sud-americans amb costos de producció molt inferiors, en part perquè les seves regulacions ambientals i sanitàries no s’assemblen a les europees.

El PSC defensa que el reforç dels controls en frontera és precisament la garantia que hauria de fer compatible el comerç internacional amb la protecció del model agrari d’aquí. Sigui quin sigui l’acord final amb el Mercosur, diuen els socialistes ebrencs, els productes importats hauran de passar pel mateix sedàs que els europeus. La teoria és sòlida. La pràctica, com sempre, dependrà de la capacitat real d’inspecció i de la voluntat política de mantenir-la en el temps.

Més inspecció, menys excuses

Que les xifres hagin millorat és una bona notícia. Però al camp ebrenc hi ha prou memòria acumulada per no celebrar gaire ràpid. Les promesses de protecció han arribat moltes vegades en forma de comunicats i poques en forma de resultats tangibles a la llotja o al mercat. Un augment del 80% en inspeccions físiques amb anàlisis de laboratori és un pas concret, no retòrica, i en això es diferencia d’altres anuncis anteriors.

El que ara toca és veure si aquests increments es consoliden o si, passat l’efecte dels primers mesos, els serveis d’inspecció tornen als nivells anteriors. El sector agrari de les Terres de l’Ebre no necessita simpaties estacionals. Necessita que les regles del joc siguin iguals per a tothom, cada dia de l’any.