Batea va tornar a viure el diumenge 15 d’abril una jornada que barreja coses que aquí es fan bé des de fa anys: córrer, caminar, estar al carrer i fer alguna cosa útil. La tercera edició de la Cursa dels Cellers va ocupar la Plaça Catalunya del municipi de la Terra Alta des de les deu del matí, amb centenars de participants disposats a moure les cames per una causa que va molt més enllà de la classificació final.
L’organització va plantejar tres modalitats pensades per no deixar ningú fora. La cursa de 5 quilòmetres, la de 10 i una caminada popular de 4,8 quilòmetres van permetre que tant el corredor entrenat com el veí que mai ha posat peu en una sortida esportiva organitzada pogués participar. Hi havia també curses infantils, perquè les famílies trobessin el seu lloc. Un format que cada any repeteix la mateixa lògica i que, per ara, continua funcionant.
Vi als peus i recerca al cor
L’obsequi per als participants no va ser cap sorpresa per als que ja coneixen l’ADN d’aquesta prova. Cada corredor va rebre uns mitjons tècnics i una botella de vi, un detall que condensa bastant bé el que és Batea i el que vol transmetre la cursa. Pocs esdeveniments esportius d’aquest territori combinen amb tanta naturalitat el producte local i l’activitat física sense que sembli forçat.
Però el que dona sentit real a la jornada és el destí dels beneficis. Els diners recaptats en aquesta edició aniran íntegrament a l’associació AREDI, dedicada a la recerca científica sobre la diabetis tipus 1. Una malaltia crònica que afecta milers de persones a Catalunya i que necessita finançament constant per avançar. Que una cursa de poble del sud de Catalunya contribueixi a aquest objectiu no és un gest menor, és exactament el tipus de solidaritat que no fa soroll però que suma.
Qui va córrer més de pressa
A la cursa de 5 quilòmetres, Bernat Roca va creuar la meta en primer lloc entre els homes amb un temps de 18.21, mentre que Anna Segarra va ser la més ràpida entre les dones amb un registre de 22.54. Són xifres que parlen d’un nivell competitiu real, no d’una passejada amb dorsal.
A la distància de 10 quilòmetres, Álvaro Hernández va guanyar amb un temps de 37.02, un ritme exigent per a un recorregut que passa per un dels paisatges de vinya més reconeixibles de la Terra Alta. Entre les dones, Talia Garcia va imposar se amb 45.41. Resultats que queden a l’acta, però que en una prova com aquesta passen a ser gairebé secundaris davant del que representa la participació col·lectiva.
Una cita que s’està consolidant
Tres edicions no fan una tradició, però ja dibuixen un camí. La Cursa dels Cellers ha trobat una fórmula que connecta territori, comunitat i compromís social sense caure en el folklorisme fàcil. No és la cursa més gran de les comarques de l’Ebre, ni la que acumula més inscrits, però té una identitat pròpia que no tots els esdeveniments esportius locals poden dir que han construït en tan poc temps.
Batea és un municipi que viu del vi i sap com posar lo en valor sense necessitat de grans escenaris. Que una cursa popular hagi sabut aprofitar això per generar recursos destinats a la recerca mèdica és, senzillament, una bona notícia. I ja se sap que les bones notícies de la Terra Alta sovint arriben sense gaire fanfàrria.