L’aeroport de Reus ha tancat el mes de març amb 14.496 passatgers, una xifra que no passa desapercebuda per a les comarques del voltant, incloent el Baix Ebre i el Montsià, on molts veïns utilitzen el terminal reusenc com a porta d’entrada i sortida habitual. No és un aeroport gran, però és el més pràctic per a bona part del territori.
El primer trimestre de 2026 ha acabat amb 15.766 passatgers en total. El salt és considerable si es compara amb el mateix període de l’any anterior, quan les xifres eren molt més discretes. Un creixement del 167% en un sol any no és una dada qualsevol, i convé entendre d’on ve.
La Setmana Santa, el factor decisiu
La clau d’aquest salt no és cap misteri. El calendari ha jugat a favor de Reus aquest 2026, ja que la Setmana Santa ha caigut dins del primer trimestre, mentre que l’any anterior es va celebrar més tard. Això ha generat un pic de demanda que qualsevol que hagi intentat aparcar al terminal durant les festes pot confirmar de primera mà.
No es pot llegir la dada sense aquest context. Un creixement del 167% és espectacular sobre el paper, però en part és una qüestió de calendari, no només de tendència sostenible. Ara bé, que el trànsit creixi, sigui per la raó que sigui, sempre té un impacte real en l’economia local i en la connexió del territori amb la resta d’Europa.
Més vols, més moviment
Els passatgers no viatgen sols, evidentment. Darrere d’aquestes xifres hi ha 4.233 moviments de vols durant tot el primer trimestre, un 16,8% més que en el mateix període de l’any passat. Només al març, es van registrar 1.873 moviments. Són avions que despeguen i aterren, tripulacions que fan nit, serveis aeroportuaris que treballen, i taxis i autobusos que fan el trajecte fins a Tortosa, Amposta o l’Aldea.
Per als municipis de les Terres de l’Ebre, l’aeroport de Reus no és un capritx llunyà. És la diferència entre agafar un vol directe a una capital europea o haver de fer dues hores de cotxe fins al Prat. Quan Reus funciona bé, el territori guanya connectivitat de manera real.
Tercer aeroport català, però amb vocació pròpia
Reus es manté en la tercera posició dels aeroports catalans gestionats per la gestora estatal d’infraestructures aeroportuàries, per darrere de Barcelona i Girona. No és una posició glamurosa, però té el seu valor. Girona ha crescut molt els darrers anys gràcies a les aerolínies de baix cost, i el Prat és una categoria a part. Reus és una altra cosa, un aeroport que serveix un territori concret i que té la seva pròpia lògica.
La pregunta que queda a l’aire és si aquest primer trimestre marcarà una tendència o si, un cop normalitzat el calendari de la Setmana Santa, les xifres tornaran a nivells més moderats. Els propers mesos d’estiu seran la prova real de si Reus consolida el creixement o si el 167% era, en bona part, un efecte puntual. Els veïns que utilitzen el terminal regularment ja ho veuran reflectit, o no, en les pantalles de sortides.
