Horta de Sant Joan acollirà el proper 17 d’abril un dels actes polítics i de memòria més consolidats del calendari republicà a les Terres de l’Ebre. La Federació de l’Ebre d’Esquerra Republicana commemora el 95è aniversari de la proclamació de la República Catalana amb una jornada que combina reflexió política i reconeixement als qui han sostingut els valors republicans a la demarcació, sovint sense gaires aplaudiments ni titulars.

L’acte central serà una xerrada a càrrec de l’eurodiputada Diana Riba i Giner, prevista per a les 19 h al Cinema del poble. El títol, «Valors republicans en l’actual context global», no és menor. Parlar de república en un moment en què Europa viu pressions autoritàries i el projecte independentista català cerca rumb nou té una càrrega que va més enllà del ritual commemoratiu. La pregunta que plana és si aquest tipus d’actes serveix per pensar o només per reafirmar conviccions ja consolidades. Probablement les dues coses, i no és cap crítica.

Vint anys de sopar i guardons, una tradició que resisteix

Després de la xerrada, el plat fort de la nit serà el sopar d’Homenatge a la Fraternitat Republicana, on es lliuraran guardons a persones i entitats de les quatre comarques. La Federació de l’Ebre organitza aquests actes ininterrompudament des de 2004, cosa que, en el context de l’activisme polític local, és una fita notable. Molts partits prometen actes anuals de memòria i al cap de dos anys ho han oblidat. Aquí porten dues dècades.

Els guardons reconeixen trajectòries vinculades a la defensa de la llibertat de Catalunya en moments complicats. No necessàriament figures públiques. Sovint es tracta de gent del territori que ha fet feina sense massa visibilitat, i que en un sopar com aquest rep el reconeixement que difícilment trobarà en cap altre espai. Per a molts veïns de la Terra Alta, el Montsià, la Ribera d’Ebre o el Baix Ebre, és l’únic moment de l’any en què se celebra precisament això.

Memòria i present, dues cares del mateix acte

Albert Salvadó, president de la Federació de l’Ebre d’ERC, ha subratllat la importància de recordar els orígens del partit i de posar en valor les persones que han defensat la llibertat en situacions difícils. És el discurs habitual en aquest tipus de commemoracions, però té una base real. El 14 d’abril de 1931 no és una data abstracta per a moltes famílies de la demarcació, on la memòria de la guerra i la repressió franquista és encara viva en moltes cases.

Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, no és una tria neutra. Un poble d’uns 1.200 habitants, amb una història fonda i un llegat cultural potent, que rep un acte d’aquestes característiques i el converteix en seu d’una celebració que aplega gent de tota la demarcació. És, en si mateix, una declaració d’intencions sobre on es vol posar el focus quan es parla de territori.

Una cita per als ebrencs que segueixen el full de ruta republicà

L’acte no és una novetat ni pretén ser una sorpresa. És una cita que els militants i simpatitzants d’ERC a les Terres de l’Ebre ja tenen marcada al calendari. Però la presència de Diana Riba, amb perspectiva europea i nacional, dona a la jornada d’enguany un perfil una mica diferent. No és el mateix escoltar un càrrec intern que una veu que treballa des de Brussel·les i que pot situar el projecte republicà català en un marc més ampli.

Per als qui no siguin de la parròquia, l’acte és una finestra per entendre com una part del teixit polític i civil de la demarcació manté viu un relat que, malgrat les turbulències internes del moviment independentista dels darrers anys, no ha abandonat ni els símbols ni la voluntat de construir des de la base. I la base, en molts casos, comença en un sopar a Horta de Sant Joan.