El delta de l’Ebre s’equipa. Forestal Catalana ha licitat un projecte d’1,33 milions d’euros per desplegar una plataforma digital de monitoratge de les basses i llacunes del parc natural, amb sensors que permetran saber en temps real com estan les aigües interiors d’un dels espais naturals més fràgils i alhora més pressionats de tot el litoral mediterrani. No és poca cosa.
El projecte consisteix a instal·lar una xarxa de sensors en dotze ubicacions estratègiques del delta, entre ullals, llacunes i canals. Espais tan coneguts pels ebrencs com l’Encanyissada, la Tancada, les Olles o el canal de Baltasar formaran part d’aquesta xarxa de vigilància permanent. Cada punt recollirà dades sobre el nivell de l’aigua, la salinitat, la temperatura i l’oxigen dissolt, variables que semblen tècniques però que expliquen molt sobre la salut real de l’ecosistema.
Dades obertes per a tothom
Una de les decisions que cal destacar és que totes les dades seran d’accés públic. Això vol dir que qualsevol persona, entitat o investigador podrà consultar en temps real l’estat de les basses del delta. No és un detall menor en un territori on la gestió de l’aigua ha estat sovint opaca o reactiva, on s’actuava quan el problema ja era evident i no abans.
L’objectiu és precisament canviar aquesta lògica i agilitzar la presa de decisions en la gestió hidràulica del parc natural. Si un canal comença a mostrar signes d’hipoxia o un ullal registra una pujada anormal de salinitat, els gestors ho sabran de seguida, sense haver d’esperar controls periòdics ni informes que arriben tard. Per als pescadors, els pagesos arrossers i les entitats conservacionistes, tenir accions preventives en lloc de correctives pot marcar una diferència real.
Un any per desplegar la xarxa
El parc natural del delta de l’Ebre coordinarà tot el desplegament, amb un termini d’execució previst d’un any. No és un projecte que es farà sol. La plataforma integrarà també iniciatives de sensorització que ja estan en marxa per part de l’IRTA, cosa que evita duplicar esforços i dona coherència a una feina de recerca que sovint s’ha fet de manera fragmentada i poc connectada.
El projecte servirà igualment per avaluar si les inversions que la Generalitat ha anat fent al delta en els darrers anys estan funcionant. Una pregunta que molts es fan però que fins ara era difícil de respondre amb dades sòlides i actualitzades. Ara, si tot va bé, hi haurà evidències objectives sobre la taula.
Per què ara i per què importa
El context no és trivial. El delta pateix una combinació de pressions que no para de créixer: intrusió salina per la pujada del mar, dèficit de sediments, episodis de sequera que redueixen els cabals de l’Ebre i temporals que castiguen el litoral amb més força que abans. En aquest escenari, gestionar sense dades fiables és gairebé com navegar sense brúixola.
Una xarxa permanent de sensors no resoldrà per si sola cap d’aquests problemes estructurals, però sí que dona als gestors i als científics una eina que fins ara no tenien. I en un delta que fa anys que es debat entre la supervivència i la transformació, qualsevol avanç que permeti entendre millor el que passa val el que val. El que caldrà veure, quan la plataforma estigui operativa, és si les dades es tradueixen en decisions o simplement s’acumulen en un servidor que ningú consulta. Aquí és on sol fallar la cosa.
