Móra d’Ebre torna a ser l’epicentre d’una fira literària que, edició rere edició, ha anat creixent fins a convertir-se en quelcom més gran que una simple celebració local. La 19a edició del Litterarum 2026 comença formalment aquest dijous 30 d’abril a Morella, als Ports, i no s’acabarà fins al 31 de maig, quan la seu central a Móra d’Ebre tanqui el teló. Enmig, un recorregut per quatre territoris que comparteixen llengua i, sovint, les mateixes ganes de no quedar-se al marge.

Un circuit que travessa fronteres administratives

El que fa singular aquesta fira és precisament allò que moltes institucions prediquen però poques practiquen. El Litterarum uneix administracions de tres comunitats autònomes i ara també d’un estat sobirà, Andorra, al voltant d’un projecte cultural comú. Morella, Calaceit, Reus i Móra d’Ebre actuen com a subseus, amb actes complementaris a Tortosa i Tivenys. No és una xarxa improvisada. És el resultat d’anys de construcció territorial.

Que una localitat com Calaceit, al Matarranya aragonès, pugui acollir el 16 de maig una trobada d’escriptors en llengua catalana amb la presència de Claudia Crabuzza, escriptora de l’Alguer, és exactament el tipus de cosa que no passaria sense una estructura així. I que passi en un poble petit és, en certa manera, el punt. Les produccions que arriben de Catalunya Nord, l’Alguer o Andorra no haurien d’estar reservades només per a les capitals.

Com s’enceta el programa i què ve després

El punt de partida és Morella, dijous a la nit, amb el cantautor Vicent Torrent. Una aposta per la cançó d’autor valenciana que marca el to del que es vol: qualitat, identitat, sense estridències. Després arribarà Calaceit, i el 21 de maig serà el torn de Reus amb la companyia La Fornal. Tres actes en tres setmanes, tres territoris, un sol fil conductor.

La recta final, del 27 al 31 de maig, concentra els actes a Móra d’Ebre, on conflueixen la Fira d’Espectacles Literaris en català i aranès, que arriba a la 19a edició, i la Fira del Llibre Ebrenc, que ja en fa 23. Dues fires amb trajectòries pròpies que han acabat fusionant la seva identitat sota una mateixa marca. La suma dona una setmana intensa per als aficionats a la literatura i als espectacles de paraula.

Andorra entra al mapa i el patrocini s’eixampla

La novetat institucional d’enguany és la incorporació del Govern d’Andorra com a patrocinador. És un gest simbòlic, però els gestos simbòlics en cultura sovint marquen tendència. Si un estat sencer decideix posar el seu nom en una fira ebrenca, alguna cosa deu estar fent bé aquesta fira. O potser Andorra ha entès que la cultura en català necessita xarxa, no només visibilitat puntual.

A banda d’Andorra, nous ajuntaments s’han sumat al patrocini, ampliant una base de suport que fins ara ja incloïa entitats de diverses comunitats. Que municipis de fora de les Terres de l’Ebre apostin per una fira nascuda a Móra d’Ebre diu molt sobre el que aquesta fira representa per al conjunt de l’àmbit catalanovalencià. I per als veïns d’aquí, significa que el que es fa a casa seva té ressò molt més enllà del que sovint es percep des de dins.

Per què importa, ara i aquí

En un moment en què la cultura de proximitat sovint queda ofegada entre retallades i programacions de capital, el Litterarum insisteix en una idea senzilla però radical: la literatura pot passar en qualsevol lloc, i quan passa en llocs petits, canvia alguna cosa en la gent d’aquells llocs. Potser no immediatament. Però passa.

Dijous a Morella és el primer pas. Ens queda un mes sencer per veure fins on arriba aquest any.