Dissabte és el dia que el territori diu prou. Una manifestació unitària a Reus aglutinarà entitats, ajuntaments i pagesos de comarques com la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Priorat, el Matarranya i el Camp de Tarragona per dir no al projecte de línia de molt alta tensió entre Escatrón i la Secuita. Darrere hi ha Red Eléctrica i un traçat de 200 quilòmetres que, si tira endavant, transformaria el paisatge d’aquestes terres d’una manera que no té marxa enrere.

Què és el que preocupa de debò

No és una línia qualsevol. El projecte preveu augmentar la tensió de 220 kV fins a 620 kV, amb torres que poden arribar als 50 metres d’alçada. Qui conegui la Terra Alta o les carenes del Priorat ja s’imagina l’estampa. L’impacte paisatgístic és evident, però el que més inquieta la pagesia és l’efecte directe sobre les finques, els cultius i, sobretot, sobre el valor afegit que representen les denominacions d’origen. El Montsant, la Terra Alta i el Priorat s’han adherit formalment a l’oposició. No és un gest simbòlic: per a un celler que ven la seva identitat vinculada al territori, una torre de 50 metres al mig de la vinya no és un detall menor.

La plataforma No a la MAT Aragó-Catalunya, el GEPEC, Unió de Pagesos, Prioritat i Teruel Existe, entre d’altres, han aconseguit reunir més de 14.400 al·legacions al projecte. És una xifra que costa de relativitzar. 14.400 al·legacions en un territori de pobles petits i comarques poc poblades és una mobilització extraordinària. Les entitats ho descriuen com una oposició contundent i clara, i és difícil portar-los la contrària.

Una mobilització que va més enllà de les fronteres comarcals

El que crida l’atenció d’aquesta causa és la capacitat d’articular territoris que sovint no s’organitzen junts. Aragó i Catalunya, comarques amb dinàmiques pròpies i interessos no sempre coincidents, han trobat en aquest projecte un enemic comú. El Matarranya i la Terra Alta, separats per una frontera administrativa però units per un paisatge i una cultura compartida, tornen a demostrar que quan alguna cosa els afecta de veritat, la coordinació arriba sola.

Ajuntaments i consells comarcals han formalitzat el seu suport a través de milers d’adhesions. Que les institucions locals s’hagin sumat amb claredat dona una dimensió política a la mobilització que va més enllà del protesta veïnal. Aquí no hi ha un grupet d’activistes contra una gran empresa. Hi ha un territori sencer que ha activat tots els mecanismes al seu abast.

Confien a aturar-ho, però tenen el pla B a punt

Les entitats es mostren optimistes sobre la capacitat de les al·legacions per frenar el projecte, o com a mínim per forçar modificacions substancials. Però ningú s’enganyi. Si el procés administratiu no dona els resultats esperats, la via judicial ja és sobre la taula. Ho diuen obertament, sense dramatisme, com qui sap que la lluita pot ser llarga.

Mentrestant, la manifestació de Reus ha de servir per fer visible que l’oposició no és paper i signatures. És gent real disposada a sortir al carrer un dissabte. El missatge que volen enviar a Madrid i a les administracions competents és tan simple com clar: el territori no és un espai buit per on fer passar cables, és on viu i treballa la gent. I que Red Eléctrica tingui les seves raons tècniques no significa que el projecte sigui inevitable ni acceptable tal com està plantejat.