Al Delta de l’Ebre, la campanya d’arròs d’enguany ha arrencat amb el peu canviat. Els pagesos tenen les hores comptades per preparar els camps abans que arribi l’aigua, prevista per a finals d’abril al marge esquerre i principis de maig al marge dret, però el calendari els ha jugat una mala passada. Un hivern exceptcionalment plujós i ventades intenses han impedit accedir als terrenys quan tocava, i ara la feina s’acumula en un marge de temps que cada dia s’estreny una mica més.

Un hivern que ho ha complicat tot

El que hem viscut aquest hivern no és cap exageració. Ha estat el tercer hivern més plujós en cent vint anys, una dada que per si sola ja explica moltes coses. Camps enfangats, maquinària que no pot entrar, i un retard en els treballs de preparació del terreny que afecta tota la franja del Delta. No és que els pagesos no hagin volgut treballar. És que senzillament no han pogut.

A tot plegat s’hi sumen les ventades, que han causat danys concrets i documentats. El problema afegit és que aquests danys no estan coberts per l’assegurança agrària. Dit d’una altra manera, qui ha perdut infraestructura o cultiu per culpa del vent ho ha pagat de la seva butxaca. Unió de Pagesos alerta que els retards acumulats poden derivar en problemes greus durant l’etapa final de la campanya, especialment per l’aparició de fongs, una amenaça real quan les condicions de temperatura i humitat no acompanyen.

Noves varietats, vells dubtes

Com si la situació climàtica no fos prou, el sector arrossaire té un altre front obert. S’estan introduint noves varietats d’arròs al Delta sense que hi hagi prou evidència sobre com es comporten en les condicions concretes d’aquest territori. No es tracta d’un debat acadèmic. Parlem de decisions que afecten directament el rendiment de la collita i, per tant, els ingressos de famílies que porten generacions cultivant aquests marjals.

Els pagesos no s’oposen a la innovació, però reclamen que les comprovacions es facin abans, no durant. Provar varietats noves en un any ja de per si complicat és assumir un risc afegit que ningú els compensarà si les coses van malament. La pregunta és òbvia: qui valida aquestes varietats i amb quins criteris? La resposta, de moment, no és prou clara.

El preu de l’arròs, el problema que no s’atura

Més enllà del camp i del clima, hi ha una crisi econòmica de fons que fa temps que ofega el sector. L’entrada massiva d’arròs procedent de Myanmar i Cambodja amb aranzels reduïts ha provocat una caiguda de preus que moltes explotacions del Delta simplement no poden absorbir. Quan el cost de producció supera el preu de venda, l’explotació deixa de tenir sentit econòmic. I és aquí on es troben molts arrossaires ebrenes.

No és una situació nova, però s’ha aguditzat. Moltes explotacions es troben en una situació econòmica límit, amb marges tan estrets que qualsevol imprevist, com ara un hivern plujós o danys pel vent no coberts per l’assegurança, pot fer caure l’equilibri. El Delta produeix un arròs de qualitat reconeguda, però el mercat global no ho premia si no hi ha polítiques que regulin la competència deslleial. Mentre això no canviï, cada campanya serà una aposta arriscada per a qui la viu de dins.

Una campanya que ja neix sota pressió

La solta d’aigua s’acosta i els pagesos fan el que poden. Recuperen el temps perdut, preparen els camps amb urgència i esperen que la meteorologia els doni una mica de marge. Però la pressió no és només de calendari. És estructural, és econòmica i, en part, és política.

El Delta és molt més que un paisatge. És un sistema productiu que aguanta sobre les espatlles de milers de persones, i que any rere any absorbeix cops sense que ningú s’acabi de fer responsable dels forats que queden. Aquesta campanya ha arrencat amb retard. El que no hauria d’anar amb retard és la resposta institucional.