La madrugada del dissabte va ser de sobresalt al carrer Sant Josep de la Ràpita. Cap a les 00:20 hores, la part sud del pont que travessa el barranc del Solito, al número 72, va cedir i s’va enfonsar. Una estructura que ja estava en reparació, malmesa pels aiguats de la tardor anterior, no ha aguantat. La bona notícia, l’única, és que no hi ha hagut ferits.
El pas estava tallat als vianants en el moment del col·lapse. I aquí rau la diferència entre un ensurt i una tragèdia. L’absència de víctimes no és casualitat: és el resultat directe d’una mesura preventiva que, en aquest cas, ha funcionat. L’Ajuntament ho ha subratllat, i és just reconèixer-ho, igual que és just preguntar-se per què una estructura en reparació ha acabat cedint del tot en lloc de millorar.
Una estructura fràgil des dels aiguats
El pont del carrer Sant Josep ja havia sortit tocat de les inundacions d’octubre. Les reparacions en curs havien de consolidar l’estructura, però el resultat ha estat el contrari. Quan una obra de rehabilitació acaba en esfondrament, les preguntes sobre l’estat real de la infraestructura i els terminis de les intervencions es fan inevitables. No es tracta d’assenyalar ningú a la lleugera, sinó d’entendre per què ha passat el que ha passat.
Els Bombers del parc d’Amposta es van desplaçar de manera immediata per valorar si les construccions adjacents al barranc corrien perill i per ampliar el perímetre de seguretat. Els operaris municipals també hi van ser presents. Amb llum de dia, tècnics i membres de l’Ajuntament han analitzat el col·lapse per determinar les causes exactes del cediment. La feina ara és entendre l’abast real dels danys i garantir que cap veí de la zona quedi exposat a nous riscos.
Enderroc total i nou pont, la solució sobre la taula
La decisió ja és presa. No hi ha marge per a pegats ni solucions provisionals. El que queda en peu del pont serà enderrocat en els propers dies, i sobre el barranc del Solito s’hi construirà una nova estructura des de zero. L’enderroc és el pas previ i necessari per poder iniciar la construcció definitiva. Mentrestant, la zona segueix tancada i l’Ajuntament demana a la ciutadania que eviti accedir a l’entorn afectat.
Per als veïns del carrer Sant Josep i els que fan servir aquest pas habitualment, les properes setmanes seran de roderes, inconvenients i camins alternatius. No és poca cosa en una zona de barri on la rutina té uns itineraris molt concrets. La calma que demana el consistori és raonable, però la paciència dels veïns tindrà un preu real en el dia a dia. La rapidesa amb què s’iniciï l’enderroc i, sobretot, la nova construcció, marcarà fins a quin punt l’Ajuntament pren seriosament la urgència de la situació.
Un avís que ve de lluny
Els aiguats d’octubre ja van deixar clar que moltes infraestructures de la Ràpita i de la comarca no estaven preparades per encaixar episodis de pluja intensa. El barranc del Solito va ser un dels punts crítics. Mesos després, el pont que havia de quedar reparat ha acabat enfonsat. Pot semblar un incident puntual, però és també un símptoma d’una realitat que el territori coneix bé.
La pregunta que queda a l’aire no és si calia fer el pont nou, sinó quantes altres estructures similars estan en un estat semblant al que tenia aquest pont just abans de cedir. De moment, la Ràpita respira perquè no hi ha hagut víctimes. Però respirar alleujat no hauria de fer oblidar que la prevenció és una feina que no s’acaba mai.
