El sector del marisc del Delta de l’Ebre té pla. El Govern ha posat en marxa una estratègia de descarbonització dotada amb 5 milions d’euros fins al 2029, amb finançament combinat entre recursos públics, fons europeus Fempa i aportació privada. La Unió Europea cobrirà el 70% del cost i la Generalitat el 30% restant. No és un anunci de futur llunyà: les primeres actuacions ja estan sobre la taula.

Motors elèctrics i plaques solars a la Petita Venècia

El canvi més visible arribarà a les embarcacions auxiliars. La substitució progressiva dels motors de combustió per motors elèctrics permetrà reduir més de 215 tones anuals de CO₂. És un estalvi considerable per a un sector que fins ara funcionava amb dièsel i que, a poc a poc, haurà de reinventar la seva operativa quotidiana al llarg de les badies.

S’instal·laran plaques solars als 35 magatzems de la Petita Venècia, amb una superfície de 3.650 m², i sistemes fotovoltaics a les pròpies muscleres. L’objectiu és que el sector cobreixi la major part del seu consum energètic amb energia pròpia. Per als treballadors que cada dia entren i surten d’aquells magatzems, el canvi serà gradual però real.

Quasi 3.000 tones de musclo i un sector que aguanta

Les xifres actuals del sector ajuden a entendre per què el Govern hi posa diners. Hi ha 167 muscleres actives repartides entre la badia dels Alfacs i el Fangar, amb una producció que supera les 2.900 tones anuals i uns ingressos que arriben als 7 milions d’euros. No és una activitat marginal. És economia real, familiar i arrelada al territori.

Malgrat les ventades de febrer, que van causar danys importants a les muscleres del Fangar, la temporada preveu una producció d’entre 2.500 i 3.000 tones. El Govern ha reservat 1 milió d’euros addicionals per compensar els afectats per aquelles tempestes. Una xifra que no cobrirà tot el que es va perdre, però que al menys reconeix l’impacte real de la meteorologia sobre una activitat que sempre ha viscut amb un peu a l’aigua i l’altre a la incertesa.

El canvi climàtic, el problema que no espera

L’augment de la temperatura de l’aigua és, probablement, l’amenaça més seriosa que afronta el sector a mig termini. L’escalfament condiciona cada vegada més els cicles de producció del musclo i obliga a replantejar calendaris i sistemes de cultiu que fins fa poc funcionaven sense massa problemes. El pla preveu mesures concretes d’adaptació, com la captació de llavor en zones d’aigües més fredes i el reforç dels controls sanitaris per reduir la mortalitat.

No és ciència ficció. Ja passa. I els productors del Delta ho saben millor que ningú. Per això, el pla no es limita a la transició energètica sinó que incorpora una mirada a llarg termini sobre com produir en un ecosistema que canvia.

Marca pròpia i organització del sector

El pla també contempla la creació d’una organització de productors aqüícoles i l’impuls de la marca Marisc Delta de l’Ebre. L’objectiu és millorar la comercialització i donar més valor afegit a un producte que sovint es ven per sota del que valdria si tingués una identitat més sòlida al mercat.

El conseller Òscar Ordeig ha subratllat que el pla ha de garantir la productivitat, la viabilitat i el futur del sector. Paraules que sonen bé en una roda de premsa, però que als Alfacs i al Fangar es mesuren en tones, en famílies i en la capacitat de continuar treballant l’any que ve. La pregunta real és si 5 milions en cinc anys seran suficients per adaptar un sector sencer a un entorn que canvia més de pressa del que cap pla pot anticipar.