El Jutjat Penal de Tarragona ha condemnat a dos anys de presó l’home que el 17 de febrer de 2023 va atropellar un vianant que travessava correctament per un pas de zebra senyalitzat al barri de Bonavista. La víctima, que avui viu en una cadira de rodes amb greus seqüeles cognitives, rebrà una indemnització de prop d’un milió d’euros. La sentència, però, deixa oberta una pregunta incòmoda que molts veïns es faran: el condemnat no entrarà a la presó.

Un pas de zebra, una vida canviada

No hi ha gaire marge per a la interpretació quan un conductor atropella algú en un pas de vianants senyalitzat. I tot i així, les conseqüències per a la víctima van ser devastadores. L’home atropellat va patir traumatismes cranials severs, múltiples fractures i un edema cerebral greu que va posar la seva vida en risc real durant dies. No va ser un accident menor. Va ser un abans i un després en la vida d’una persona i, per extensió, de la seva família.

Avui, gairebé dos anys i mig després, la víctima depèn d’una cadira de rodes i arrossega problemes cognitius que fan impossible recuperar la vida que tenia. Cap indemnització, per milionària que sigui, no compra de tornada allò que es va perdre aquell febrer de 2023 en un carrer de Bonavista.

La condemna, amb lletra petita

El jutjat ha fixat una pena de dos anys de presó i ha retirat al condemnat el dret a conduir vehicles a motor durant tres anys i sis mesos. Fins aquí, la part contundent de la sentència. Ara ve el matís que canvia molt la lectura de la resolució judicial. L’execució de la pena de presó ha quedat suspesa durant dos anys, condicionada al fet que el condemnat no torni a delinquir. Dit d’una altra manera, si compleix la condició, no trepitjarà la presó.

És un mecanisme habitual en el sistema penal espanyol per a penes inferiors als dos anys en perfils sense antecedents, però això no vol dir que tothom ho entengui ni que tothom ho accepti de la mateixa manera. Per a la família de la víctima, la lògica jurídica i la lògica vital sovint no coincideixen. I és comprensible.

Gairebé un milió d’euros de indemnització

La sentència estableix que la víctima ha de rebre una indemnització de prop d’un milió d’euros per les lesions patides. És una xifra que reflecteix la gravetat del cas i que en termes legals reconeix el dany físic, les seqüeles permanents i l’impacte sobre la seva qualitat de vida. Les asseguradores i els tribunals tradueixen en euros allò que difícilment té traducció real.

Que una persona que travessava correctament per un pas de zebra acabi amb una indemnització milionària i depenent d’una cadira de rodes diu molt sobre el cost humà d’un moment de negligència al volant. I diu també que cap quantitat econòmica restaura la mobilitat perduda ni torna la memòria que l’edema cerebral s’ha endut.

El que queda sobre la taula

Bonavista és un barri on la gent camina, fa recàrregues, porta els fills a l’escola. Els passos de zebra no haurien de ser una aposta. Quan un jutjat condemna per un atropellament en un pas senyalitzat, el missatge hauria de ser clar i contundent per a qualsevol conductor. Perdre el carnet durant tres anys i mig és una conseqüència tangible, potser la que més es nota en el dia a dia del condemnat.

La sentència és ferma. El procés judicial ha seguit el seu curs. Però la víctima continuarà demà en aquella cadira de rodes, amb aquells problemes cognitius, en aquell món que ja no és el que era abans del 17 de febrer de 2023. Això no surt a cap resolució judicial, però és el que realment pesa.