A les Terres de l’Ebre, el curs 2025/2026 arribarà amb menys aules a l’escola pública. El sindicat CGT ha denunciat que el Departament d’Educació estaria ocultant deliberadament les dades sobre els tancaments de línies educatives a la demarcació, amb l’objectiu d’evitar mobilitzacions. Una acusació que no és menor, i que s’acompanya d’una evidència difícil d’ignorar.

Les xifres que algú no volia que veiessis

Per al curs vinent es tanquen cinc línies de 1r d’ESO i quatre línies d’i3 a l’escola pública de les Terres de l’Ebre. Mentrestant, l’escola privada concertada manté la seva oferta completament intacta. Si algú pensava que la davallada de natalitat afectaria tothom per igual, els números diuen una altra cosa.

I encara hi ha més. Per al curs 2026/2027 ja es proposen nous tancaments: una línia d’i3 a la Ràpita i dues línies de 1r d’ESO a Gandesa i la Ràpita. Pobles que ja ara no sobren de recursos, i que veuran com la seva oferta pública s’aprima una mica més.

Les actes que no apareixen per cap lloc

Hi ha un detall que ho diu tot. Les actes de les taules de planificació dels municipis ebrencs, on es debaten i s’acorden aquests tancaments, no han estat publicades. Cap. I això no seria cap anomalia si no fos perquè els altres onze serveis territorials d’Educació de Catalunya ja les han difós sense problema.

Les Terres de l’Ebre són l’única demarcació on aquesta informació no és accessible. Casualitat, diuen alguns. La CGT, en canvi, no ho veu com un oblit administratiu sinó com una estratègia per tallar de soca qualsevol resposta organitzada per part de les famílies, els docents i els municipis afectats.

Desmantellar en silenci

El sindicat va més enllà de les xifres i posa nom al que considera una política de fons. Segons la CGT, el Departament estaria desmantelant l’escola pública grup a grup, en lloc d’aprofitar el context actual per fer una desconcertació progressiva que reduís la segregació escolar. Dit d’una altra manera: en comptes d’usar la baixada de natalitat per reequilibrar el sistema, s’estaria usant per retallar el que és de tots.

La lògica del sindicat és senzilla i difícil de rebetre: si hi ha menys alumnes, hi ha l’oportunitat de reduir ràtios, millorar l’atenció a la diversitat i fer una escola pública de més qualitat. En canvi, el que s’està fent és tancar línies a la pública i deixar la concertada tal com estava. Qui surt guanyant amb aquest model no és cap misteri.

Què canvia per a les famílies

Per a moltes famílies de la Ràpita, de Gandesa o de qualsevol dels municipis afectats, tot això no és una disputa sindical abstracta. És la diferència entre tenir una línia d’i3 al poble o haver de buscar plaça fora. És la diferència entre un grup amb 22 alumnes o amb 28. Són decisions que semblen tècniques però que canvien la vida quotidiana de molta gent.

Que el Departament no publiqui les actes mentre tots els altres territoris sí que ho fan és, com a mínim, una pregunta que mereix resposta. Si les decisions estan ben preses i ben argumentades, per què no es pot llegir el procés? El silenci, en política educativa com en tantes altres coses, acostuma a parlar molt més del que sembla.