Les Terres de l’Ebre tornen a ser al centre del debat polític, però no precisament per bones notícies. ERC ha sortit amb força aquesta setmana per denunciar el que considera una acumulació de deutes pendents: la línia R15 paralitzada sense data de reparació, la manca de freqüències a la R16, les energies renovables que s’acumulen aquí mentre altres comarques en surten més ben parades, i un govern de la Generalitat que ha incomplert compromisos adquirits fa gairebé un any en matèria d’ajudes climàtiques. El diagnòstic és dur, i el partit no s’estalvia d’assenyalar el «silenci còmplice» dels socialistes ebrencs i del govern català davant d’aquests problemes.

La R15 segueix morta i ningú dona explicacions

Mesos aturada i sense un calendari clar de resolució. Això és el que té la línia R15, i qualsevol que hagi hagut d’anar a treballar o a una visita mèdica ho sap de primera mà. ERC demana explicacions que no arriben, mentre els veïns s’espavilen com poden amb cotxe o alternatives que no haurien de ser necessàries. Mentre tant, a la R16, el partit reclama més trens Avant per connectar el territori amb les àrees metropolitanes amb una freqüència digna, no amb l’oferta actual que obliga a encaixar horaris com si fos un trencaclosques.

Hi ha un element de fons que ERC no amaga: el rebuig a un model de transport gestionat des de Tarragona. El partit vol governança local, no decisions preses a cent quilòmetres d’aquí per gent que no agafa aquests trens mai. Aquí la ironia és gairebé inevitable: resulta que el territori que suporta més infraestructures renovables de Catalunya és el que menys control té sobre com es mou la seva gent.

Renovables i canvi climàtic, dues ferides obertes

ERC demana cautela amb el Pla Territorial d’Energies Renovables. La queixa no és nova, però continua sent legítima: les Terres de l’Ebre acumulen una densitat de projectes que no es reparteix de manera equitativa amb altres regions de Catalunya. Que el territori contribueixi a la transició energètica no és el problema, el problema és que sembla que aquí sempre hi cap un molí o un panell més, mentre es tanquen els ulls davant de l’impacte real sobre el paisatge, l’agricultura i la identitat del lloc.

A tot això s’hi afegeix l’incompliment dels compromisos en matèria d’ajudes al canvi climàtic. El govern havia de adaptar els procediments a la nova realitat. Gairebé un any després, res. Els afectats segueixen esperant, i el marge de paciència s’estreny.

El consorci d’inversions, la gran jugada de Junqueras a Madrid

Mentrestant, a Madrid, Oriol Junqueras mou fitxa. ERC pressiona Junts i els socialistes per tirar endavant un consorci d’inversions al Congrés, amb previsió de presentar la proposició de llei a finals d’abril. L’argument és contundent: l’Estat només executa al voltant del 60% de les inversions previstes a Catalunya. Seixanta per cent. La resta és paper mullat.

El consorci seria una empresa mixta entre l’Estat i la Generalitat per planificar, fiscalitzar i executar inversions reals en infraestructures. El primer objectiu declarat és la creació de l’eix orbital ferroviari que connectaria Sitges i Vilanova i la Geltrú amb Mataró passant pel Vallès sense entrar a Barcelona. Per convèncer el teixit econòmic, Junqueras s’ha reunit amb el G8 empresarial català. Ester Capella, per la seva banda, recorda que acords previs com la N-260 o connexions ferroviàries prometudes continuen sense materialitzar-se. «Quan has de renegociar coses, el preu s’apuja», ha dit Capella, amb una claredat que val més que molts comunicats.

ERC adverteix que l’acord sobre el consorci no és suficient per donar suport als pressupostos d’Illa. Calen més coses, fiscalitat inclosa. I si les negociacions fracassen, el partit ja anuncia que hi ha eines alternatives per continuar la legislatura. La partida segueix oberta, i les Terres de l’Ebre observen des d’un territori que sap molt bé el que costa que les promeses arribin a bon port.