El futbol de proximitat té aquesta cruesa que no admet eufemismes. Un cap de setmana de resultats ha deixat el panorama ben clar a les Terres de l’Ebre: hi ha qui celebra, hi ha qui observa tranquil i hi ha qui s’aferra a l’última corda. Tres equips, tres situacions ben diferents, i una jornada que pot marcar el final de temporada de manera definitiva.

La Rapitenca guanya i s’allunya del perill

L’expedició de la UE Rapitenca va tornar de el Catllar amb els tres punts a la butxaca i, el que és més important, amb la sensació que la permanència comença a tenir forma real. El 0 a 1 deixa el club de la Ràpita amb 33 punts, una xifra que dona oxigen i permet afrontar la recta final amb una mica menys d’angoixa als passadissos del club.

La setmana que ve arriba al Molí de Vent el Natació Terrassa, que va just amb 32 punts i que necessita guanyar tant com la Rapitenca. És exactament el tipus de partit que defineix temporades. Dos equips que es juguen la pell, a casa, davant una afició que sap perfectament el que hi ha en joc. Si la Rapitenca guanya, la permanència quedarà pràcticament sentenciada. Si perd, tot torna a estar obert. Poca broma.

L’Ascó, còmode en terra de ningú

A l’altre extrem de la taula emocional hi ha l’Ascó. El club de la Ribera d’Ebre consolida la cinquena posició amb 38 punts i afronta les últimes jornades sense cap pressió. Ni davall ni dalt. Nou punts per sobre de la zona de play-off d’ascens, el que vol dir que cap miracle aritmètic els portarà a somiar més amunt.

Que un equip com l’Ascó tanqui la temporada en una cinquena plaça confortable és, en si mateix, un èxit discret que mereix reconeixement. No fa soroll, no genera titulars cridaners, però és el tipus de solidesa que construeix clubs. Els aficionats del poble poden veure els últims partits sense el pes a l’estómac que acompanya les lluites per la permanència. No tothom té aquesta sort.

El Tortosa Ebre i la realitat que fa mal

I llavors hi ha el Tortosa Ebre. La derrota a casa per 0 a 2 contra el Camp Joliu és el resultat que ningú volia veure però que molts ja intuïen. El club tortosí està a un pas del descens matemàtic, i ara tot depèn d’un sol partit. Una última bala, com en els pitjors westerns.

El rival serà el Tàrrega, equip que també es juga la vida en la permanència. Un duel entre dos clubs desesperats, a Tortosa, amb tot el que implica per a una ciutat que ha viscut el futbol amb intensitat durant dècades. El Tàrrega no vindrà a fer turisme, i el Tortosa no pot permetre’s cap distracció. Serà un d’aquells partits que el camp decideix, no les estadístiques. L’ambient, els nervis, qui aguanta millor la pressió quan el marcador no acompanya. Tot compta.

El que és segur és que si el resultat no acompanya, el Tortosa Ebre encaixarà el cop del descens i caldrà fer una reflexió profunda sobre el projecte. Perdre la categoria mai no és només una qüestió esportiva. Afecta pressupostos, jugadors, aficionats i el propi sentiment de pertinença d’una ciutat al mapa del futbol català.

Una jornada final que promet tensió

En resum, el tram final de la temporada arriba amb tres escenaris ben diferenciats per als equips ebrencs. L’Ascó pot respirar. La Rapitenca necessita un últim esforç. I el Tortosa Ebre s’hi juga tot en noranta minuts.

Tres clubs, tres destins possibles, i el futbol de base fent el que fa millor: mantenir les comunitats en tensió fins al final. Qui digui que el futbol local no importa que vagi a explicar-ho als aficionats que el cap de setmana que ve estaran a les grades amb l’estómac encongit.