El que va començar com una prova pilot a les Terres de l’Ebre ara es converteix en política pública a escala catalana. A partir del 20 d’abril, la Generalitat desplegarà cinc vehicles d’Oficines d’Atenció al Ciutadà mòbils per arribar a uns 200 municipis que, avui per avui, no tenen cap servei presencial de l’administració. Pobles petits, molts d’ells coneguts per qualsevol ebrenc, on fer un tràmit oficial implica agafar el cotxe i perdre mitja jornada.

La iniciativa no ha sorgit d’un despatx de Barcelona. El pilot que l’ha fet possible es va fer aquí, a les Terres de l’Ebre, i en quasi dos anys va resoldre més de 2.000 gestions amb una valoració de 4,89 sobre 5. Gairebé la puntuació perfecta. Qui hagi vist com funciona la connectivitat a certs racons del Baix Ebre o de la Terra Alta entendrà per què una oficina que porta l’ordinador, la connexió i l’agent fins al poble és una diferència real, no un titular de campanya.

Com funcionarà el servei

Cada vehicle farà la volta per les comarques catalanes amb una periodicitat d’entre quatre i cinc setmanes. Les visites duraran entre una hora i mitja i tres hores, temps suficient per atendre diverses persones amb tràmits que normalment exigeixen saber navegar per webs oficials que no sempre són intuïtives. A bord hi haurà agents digitals formats per guiar els ciutadans, no per fer els tràmits en lloc seu, sinó per acompanyar el procés.

Els vehicles estaran equipats amb oficina climatitzada, taulell amb ordinador portàtil i un sistema d’agregació de connexions per garantir cobertura fins i tot en zones on el mòbil fa l’ullet. Perquè de res serveix portar l’oficina al poble si quan arribes no hi ha internet. Aquest detall tècnic, discret en els comunicats oficials, és probablement un dels més importants per als municipis de l’interior.

Qui se n’afecta i per què importa

El conseller Albert Dalmau ha posat l’accent en dos punts que van de la mà: reivindicar l’atenció presencial i reduir la bretxa digital. El segon és especialment rellevant entre les persones majors de 65 anys, un perfil sobrerepresentat en molts dels pobles que visitaran aquests vehicles. Per a molts d’ells, l’administració digital no és una comoditat sinó una barrera real. Una cita cada cinc setmanes no ho soluciona tot, però és infinitament millor que res.

S’estima que el servei podrà atendre fins a 600.000 persones, amb un pressupost de 2,43 milions d’euros per a aquest any i el pròxim. Uns números que, posats en perspectiva, no semblen excessius per a un servei que hauria d’haver existit fa temps. La pregunta és si la cadència de visites serà suficient o si, passada la novetat, els pobles tornaran a quedar en segon terme quan es planifiquin rutes i horaris.

El pas següent, les OAC fixes comarcals

Les oficines mòbils no són el punt final del projecte. Abans que acabi la legislatura, la Generalitat té previst desplegar una xarxa de onze OAC integrades en capitals comarcals, on es podran fer tràmits de diverses administracions en un únic punt. Un model que té sentit sobre el paper i que, si es fa bé, podria estalviar molts desplaçaments innecessaris a qui viu a municipis allunyats de les capitals de província.

Les Terres de l’Ebre van ser el laboratori d’aquesta idea i, per un cop, el resultat s’ha exportat cap a fora en lloc de ser a l’inrevés. Ara caldrà veure si el desplegament a gran escala manté la qualitat que va fer tan bona la valoració del pilot, o si en escalar el servei es perd allò que el feia funcionar: el tracte proper, la paciència i saber realment a qui t’adreces.