Febrer ha deixat unes xifres d’exportació per recordar, i no precisament per bones raons. El Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre han registrat la caiguda més pronunciada de tota Catalunya en vendes a l’exterior, amb un descens del 12,6% respecte al mateix mes de l’any anterior. Mentre la mitjana catalana queia un 3,5%, aquí la davallada ha estat gairebé quatre vegades superior. No és un detall menor.

Les exportacions de la demarcació van tancar febrer en 859,3 milions d’euros. Una xifra que, posada en context, significa menys activitat als polígons, menys càrregues als ports, i un termòmetre que apunta fred en sectors que aquí pesen molt i que molta gent del territori viu de prop sense necessàriament saber-ho.

La química i els béns d’equip, els sectors que més han notat el cop

Si hi ha dos sectors que expliquen bona part d’aquesta caiguda, són els productes químics i els béns d’equip. Els béns d’equip han patit la davallada més forta, amb un 13,7% menys i un valor de 147,6 milions d’euros. Són maquinàries, components industrials, equipament tècnic. El tipus de producte que quan deixa de sortir cap a l’exterior vol dir que algú, en algun lloc del món, ha decidit aturar o ajornar una inversió.

Els productes químics, que és probablement el sector que més defineix l’estructura industrial d’aquesta demarcació, han baixat un 5,9% fins als 335,3 milions. Menys espectacular en percentatge, però molt significatiu pel pes que té en el teixit econòmic de la zona. La química aquí no és una abstracció estadística, és la feina de milers de persones a la Petroquímica de Tarragona i als seus proveïdors i satèl·lits. Quan baixa, es nota.

Les importacions també frenen, i això tampoc és una bona notícia

Podria semblar que importar menys és un senyal de contenció o d’estalvi. Però quan els béns que deixes de comprar a l’exterior són matèries primeres i maquinària per produir, el missatge canvia. Les importacions de la demarcació han retrocedir un 8,3%, fins a 1.257,9 milions d’euros. Els productes químics importats han caigut un 15,5%, fins als 193,7 milions, una reducció que apunta directament a menys activitat productiva en el sector.

Els béns d’equip importats han baixat un 3,7%, fins als 187,3 milions. Menys inversió en maquinària vol dir, generalment, que les empreses no estan ampliant capacitat. No és un senyal de crisi imminent, però tampoc és el que voldries veure si ets responsable d’un polígon industrial o d’un ajuntament que depèn dels impostos d’aquestes empreses per finançar serveis bàsics.

Una estructura econòmica que acusa els vents globals

La pregunta de fons és si estem davant d’un ensurt puntual o d’un canvi de tendència. La resposta honesta és que és aviat per saber-ho. Però sí que és cert que la demarcació tarragonina és especialment vulnerable als cicles econòmics internacionals. Quan la indústria química global frena, quan els mercats europeus redueixen comandes de maquinària, aquí es nota abans i amb més intensitat que en zones amb una economia més diversificada.

Ser el territori amb la pitjor dada de Catalunya en un sol mes no vol dir que tot estigui malament. Però sí que és un senyal que val la pena seguir de prop. Les properes dades mensuals diran si febrer ha estat una anomalia o el primer capítol d’una temporada que convé llegir amb atenció.