Un veí del Montsià va recuperar a finals d’abril la cadira de rodes elèctrica d’un familiar, setmanes després que li fos robada del cotxe. Els Mossos d’Esquadra de la comissaria d’Amposta van ser els encarregats de localitzar el dispositiu i de retornar-lo al seu propietari. Una bona notícia, sí, però que deixa un regust amarg: algú va pensar que valia la pena robar una cadira de rodes.

El furt es va produir el 4 d’abril. El vehicle estava obert, i algú va aprofitar l’ocasió per endur-se el dispositiu, valorat en uns 2.000 euros. No és un caprici ni un objecte de luxe. Per a qui la necessita, una cadira de rodes elèctrica plegable és mobilitat, és autonomia, és poder sortir de casa.

Un magatzem abandonat com a dipòsit il·legal

La cadira va aparèixer el 18 d’abril durant una actuació policial en un magatzem abandonat. L’espai, descrit per fonts policials com insalubre i inhabitable, contenia diversos objectes presumptament robats. Un d’aquells llocs que tothom sap que existeixen però que prefereix no mirar de massa a prop. La pregunta que queda a l’aire és òbvia: quants objectes hi havia allà dins i de quantes cases o cotxes provenien.

Els agents van verificar la procedència de la cadira de rodes i van contactar amb la família afectada per fer el retorn. Un procediment que sembla senzill però que implica feina de cerca, de contrast i de coordinació. En aquest cas, va funcionar.

El detall que ho diu tot

Robar una cadira de rodes és, en molts sentits, un dels furts més mesquins que es poden cometre. No és una bicicleta, no és una eina de treball genèrica. És un objecte pensat per a una persona concreta, amb una necessitat concreta. Qui se l’emporten sap perfectament el que fa. I probablement espera que la família no tingui ni temps ni recursos per denunciar i seguir el cas.

Que els Mossos hagin pogut recuperar el dispositiu i retornar-lo en menys de dues setmanes és, en aquest context, una bona notícia real. No de les que s’escriuen per omplir espai.

Una realitat que no és nova al territori

Els furts en vehicles aprofitant portes obertes o descuits puntuals no són una novetat al Montsià ni a la resta de la comarca. El patró és sempre semblant: vehicle obert, objecte de valor a la vista o a l’abast, i una finestra d’oportunitat que algú decideix aprofitar. La recomendació de sempre és no deixar res visible al cotxe, però la realitat és que no tothom pot controlar en tot moment on para el vehicle ni en quines condicions.

El que sí que resulta revelador d’aquest cas és l’existència d’un magatzem abandonat que funcionava, de facto, com un punt de concentració d’objectes sostrets. Això no passa sol ni de la nit al dia. Que un espai en desús acabi convertit en dipòsit de material robat diu alguna cosa sobre com es gestiona el control d’aquests immobles abandonats al territori. No és una crítica a ningú en concret, però és una pregunta que val la pena fer-se.

De moment, la família del Montsià té la cadira de rodes de tornada a casa. I els Mossos d’Amposta, una actuació que, per una vegada, acaba bé.