Va ser una d’aquelles matinades que ningú voldria viure. El divendres 19 d’abril, la Policia Local de la Ràpita comunicava l’enfonsament del pont sud del carrer Sant Josep. No era una sorpresa del tot: la infraestructura ja havia quedat tocada arran de la DANA Alice i portava mesos tallada al trànsit. Però veure’l enfonsar-se del tot posava sobre la taula una pregunta que molts veïns dels Sequesos es feien en veu alta. I ara, quan tornarà a haver-hi pont?

Un calendari ajustat i feina per fer abans de posar la primera pedra

La resposta oficial de l’Ajuntament de la Ràpita és que el nou pont estarà acabat a finals de 2026. Una data que, sobre el paper, no queda tan lluny, però que per als veïns dels Sequesos que han de fer voltes innecessàries cada dia pot semblar una eternitat. El que no tothom sap és que abans de clavar la primera pala a terra cal fer feines que no es veuen però que bloquegen tot el procés.

Concretament, s’han de desviar tant la línia de tensió elèctrica com la línia telefònica que passen per la zona. Fins que aquestes companyies no facin la seva part, les obres de construcció pròpiament dites no poden arrencar. És el tipus d’obstacle burocràtic i logístic que allarga projectes que sobre els plànols semblen senzills. El consistori, conscient d’aquest risc, assegura que ja ha avançat els treballs de demolició i de preparació per guanyar temps i no perdre el calendari previst.

Els Sequesos, el barri que nota l’absència del pont cada matí

Si hi ha uns veïns que saben exactament el que costa no tenir aquest pont, són els dels Sequesos. Aquesta infraestructura no era un element decoratiu del paisatge urbà de la Ràpita, sinó una via de connexió crítica per a un barri que ara ha de buscar alternatives per a desplaçaments que abans eren rutinaris. Anar a la compra, portar els fills a l’escola o sortir a treballar de bon matí implica ara uns minuts extra que, sumats, pesen.

El pont sud del carrer Sant Josep ja estava fora de servei des que la DANA Alice va deixar la seva empremta a la zona. L’enfonsament de l’abril no va fer més que confirmar el que l’estructura ja anunciava. La pregunta que queda a l’aire és si els terminis aguantaran, perquè entre els desvios de línies, les licitacions i les imprevistos d’obra, finals de 2026 pot convertir-se fàcilment en una altra cosa.

Accelerar per recuperar la normalitat

El fet que l’Ajuntament hagi avançat els treballs de demolició és un senyal que el consistori és conscient de la pressió veïnal i no vol arribar al 2027 donant explicacions. Enderrocar el que queda i deixar el terreny preparat és la manera de demostrar que el projecte avança, tot i que la construcció real depengui de tercers, com les companyies de subministraments.

És un d’aquells casos on la velocitat del projecte no la marca del tot qui té la competència, sinó qui ha de fer els desvios. I això, a la pràctica, vol dir que el marge real de maniobra municipal és més limitat del que sembla. Els veïns dels Sequesos seran els primers a notar quan el pont torni a existir, i també els primers a recordar quant de temps han hagut d’esperar. Mentre tant, les voltes continuen.